7.4.11

Ja els tenim aquí / ¡Ya están aquí!



Quan el carrer de Vabau no estava asfaltat sabíem que venia perquè de lluny vèiem un núvol de pols. Ara que el carrer està asfaltat ens avisa el croc-croc del seu galop. És el peix agricultor que cada any ens ve a cultivar l'horet. Es presenta sense avisar, a llom del seu esquirol domesticat, quan sap que la terra està a punt. Com ho sap? Qui li diu? Això són misteris que desconeixem, però la qüestió és que no falla mai. Avui, quan l'hem vist arribar, hem notat que l'herba de l'hortet es posava nerviosa. És normal, peix i esquirol s'han passat tot el matí segant, cavant i preparant la terra per plantar-hi ves a saber què (les llavors sempre les porten ells). Tan de bo siguin flors de paper, nenúfars de terra o cols de colors... farien conjunt amb nosaltres.

Cuando la calle de Vabau no tenía asfalto sabíamos que venía porque de lejos veíamos una nube de polvo. Ahora que la calle tiene asfalto nos avisa el croc-croc de su galope. Es el pez agricultor que cada año viene a cultivar el huerto. Se presenta sin avisar, a lomo de su ardilla domesticada, cuando sabe que la tierra está a punto. ¿Cómo lo sabe? ¿Quién se lo dice? Esto son misterios que desconocemos, pero la cuestión es que nunca falla. Hoy, cuando lo hemos visto llegar, hemos notado que la hierba del huerto se ponía nerviosa. Es normal, pez y ardilla se han pasado toda la mañana segando, cavando y preparando la tierra para plantar vete a saber qué (las semillas siempre las traen ellos). Ojalá sean flores de papel, nenúfares de tierra o de coles de colores... harían conjunto con nosotros.